Avui m'agradaria parlar sobre les tècniques de reforç muscular, dins d'aquest títol vull separar tres grans temes que vull comentar: treball estàtic, dinàmic i isocinètic.
Treball estàtic:
Parlem de treball estàtic quan el moment motor i el moment de resistència són iguals, és a dir, es produeix un NO moviment articular durant el procés de contracció muscular.
Com es pot realitzar el treball estàtic?
El treball estàtic es pot realitzar de diferents formes: actuant contra la gravetat, mitjançant una resistència manual, o mitjançant una autoresistència.
Perquè servei el treball estàtic?
El treball estàtic ens serveix sobretot en casos on no hi pot haver desplaçament articular, com per exemple: cuan hi ha una articulació enguixada.
Si el cartílag està malmès, també serveix ja que si no hi ha moviment articular, no pateix.
Les contraccions isomètriques produeixen un microdesplaçament de les fibres tendinoses, el que provoca que en situacions de segments enguixats, prevenim les adherències tendinoses.
Ajuda a mantenir la troficitat del cartílag per les modificacions de pressió a nivell articular.
Quin és el principal inconvenient?
El principal inconvenient és que el treball isomètric, generalment no és un treball funcional. I per el general, els pacients els costa més comprendre un exercici isomètric que no, amb una contracció dinàmica, és a dir, funcional.
Treball dinàmic:
Al contrari del treball estàtic, el treball dinàmic el coneixem com el desequilibri entre el moment de resistència i el moment motor, és a dir, que es produeix un moviment articular.
Quins dos tipus hi ha?
Treball dinàmic concèntric: la característica principal és que el moment motor és superior al moment de resistència, o fent-ho més clar, entenem com una contracció concèntrica, com l'apropament de l'origen amb la inserció.
Exemple: si realitzem la flexió de colze, el bíceps fa un treball concèntric (sempre realitzant força, com si tinguéssim una pesa a la mà).
Treball dinàmic excèntric: aquí, el moment motor és inferior al moment de resistència, o com abans em comentat, en aquest cas, el origen i la inserció es separen.
Exemple: si realitzem una extensió de colze, partint de una flexió de colze. (realitzant també força, moviment seguit de fer les peses a l'hora de baixar).
Quines avantatges té el treball dinàmic?
Manté les amplituds articulars normals, també l'esquena corporal del subjecte.
Al realitzar accions funcionals, és més fàcil d'aprendre per al pacient, ja que hi veu un sentit.
Per a nosaltres, els fisioterapeutes, tenim un ventall més ampli d'activitats de recuperació.
Però... quins desavantatges l'hi trobem?
En moltes patologies, un moviment articular acompanyat d'una compressió axial de la contracció muscular, pot produir dolor, són casos les artrosis, inestabilitats...
Un altre inconvenient, és que són treballs que són difícils de dosificar, depenem de factors com la intensitat de la càrrega (es modifica per l'acció de la gravetat), com la variació del braç de palanca, o variació de la velocitat amb la que fem l'exercici.
Treball isocinètic:
El treball isocinètic, és un treball muscular dinàmic, de intensitat màxima, realitzat a velocitat constant. Els realitzem amb aparells anomenats isocinètics i que consta de:
Dinamòmetre: regula la resistència del aparell, i que d'ell parteix un eix que va unit a un braç de palanca.
Selector de velocitat: permet programar la velocitat d'execució del moviment entre 0 i 300 graus/segons.
Sistema de registre: indica per un costat el moviment angular i per altre la cúpula de forces.
La resistència és auto-adaptada per l'aparell, de forma que com més força fa el pacient més resistència fa la màquina.
Quines avantatges té el treball isocinètic?
Permet controlar els paràmetres de velocitat.
Gràcies al treball del dinamòmetre permetem realitzat un treball màxim durant tot el recorregut articular.
La absència d'una resistència fixa evitem les sobrecàrregues mecàniques i permet superar els arcs dolorosos.
Produïm un equilibri muscular gracies al treball agonista - antagonista.
Es poden realitzar els 2 treballs anteriors.
Desavantatges que l'hi trobem:
Una de els més grans, és que la falta d'una resistència fixa ens hem de fiar del pacient, ja que no podem regular l'esforç fet per aquest.
No podem realitzar un treball a un múscul específic (dinàmic excèntric), per tant hem d'utilitzar diferents mètodes.
Les màquines són molt costoses. Tot i que en alguns gimnàs, hi ha màquines normals com són la bicicleta o l'el·líptica que hi trobem una opció on podem produir un treball isocinètic.
Espero que us hagi servit per apropar-vos al món del reforç, sempre que hagueu de utilitzar una d'aquestes tècniques, s'ha de fer amb l'ajuda d'un professional.
Si necessiteu consell o ajuda, us podeu adreçar amb mi a l'apartat de contacte.
Recordeu també que si teniu algun tema que us interessi i voleu que l'expliqui profunditzant, també us podeu posar en contacte amb mi.
Aquesta entrada es pot suggerir a amistats, clican't "me gusta" a sota on us sortirà al vostre mur de facebook, o clican't "enviar" on ho podreu enviar a alguna amistat en concret.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada