"flat" què és?

Benvolguts companys, vull parlar sobre el "flat" o que tots coneixem com a "flato" (en castellà), aquella sensació incòmode que tots hem patit durant la realització d'una pràctica esportiva, una sensació que molts cops ens impedeix seguir realitzant l'activitat física.

I doncs, què és el "flat"?

Primer de tot, s'ha de dir que hi ha varis fals mites sobre la creació i l'origen del "flat", el més comú és que aquesta sensació és té perquè hi ha una acumulació de gasos que produeixen el dolor punxant. S'utilitza aquest fals mite per la relació de "flat" amb "flatulència"...

Però la base més "científica" que es troba per explicar què és el "flat" és la següent:
Com tots coneixem el dolor del flat es localitza en varis punts de l'estómac, un punt imaginari que està entre mig del diafragma, pit o abdomen.

Un cop es va saber el "punt" on és podria trobar l'origen es va relacionar amb les pràctiques esportives que provocaven aquesta sensació, aquestes van ser les carreres esportives i d'aquí es va deduir una hipòtesis...

El diafragma està relacionat amb l'estomac amb diversos lligaments per tant, tots els esports que provoquen oscil·lacions de l'estomac tiben el diafragma i apareix aquest dolor.
Si seguim mirant aquesta teoria es poden entendre com perquè esports com ciclisme, escalada... esports que no impliqui moviments oscil·lants de l'estomac es estrany que es produeixi aquesta sensació.

Per altre banda, tenim tots sentits que abans de la realització esportiva no està massa ben considerat beure líquids en excés perquè provocaran "flat", si seguim aquesta teoria anteriorment explicada, veiem que un excés de líquid o menjar provocaran que l'estomac estigui més "caigut" que de costum, aquest tibarà als lligaments amb més força al fer la carrera i produirà aquesta sensació tant molesta.

Una altre teoria que s'escolta, és que al fer esport la regulació sanguina va dirigida amb major constància als músculs implicats en la pràctica esportiva i no tant amb el diafragma, el que causarà dolor i fatiga.

Tot i les mil i una causes que es creu que pot provocar el dolor, es pensa i és del més segur que cada persona tindrà una causa diferent, que uns en tindran varies i d'altres ben poques o es combinaran amb varies causes.

Com podem evitar-ho? 

Seguin la teoria de les oscil·lacions, evitar-les en el sentit de millorar l'amortiguació de les soles de les sabates o de la nostre forma de córrer, al fer baixades provoquem un augment d'oscil·lacions, per tant, baixar-les suaument i no al màxim.
S'ha de deixar temps per tal d'evitar que l'estomac estigui carregat amb menjar o líquid i a la vegada, si s'ha de beure líquid fer-ho a glops petits.

Un cop instaurat el "flat"...

El més IMPORTANT, si causa molt dolor parar l'activitat física.
Col·locar-se en flexió de tronc pressionant la zona que provoca dolor.
Per últim podem fer un estirament, amb bipedestació (de peu) ens agafem un genoll amb les dues mans portant-lo al pit s'ha de realitzar 3 vegades amb cada extremitat i 5 segons de duració.

I sobretot, quan anem a córrer que sigui perquè volem, el córrer ha de servir per relaxar-nos. L'estres pot provocar FLAT! 

Fins la pròxima entrada.

Epicondilitis lateral o colze de tennista

Avui parlarem sobre una lesió típica en esportistes (com el seu nom diu) que està molt relacionada amb jugadors de tennis i altres que puguin fer sobre esforç en moviments de canell en extensió. Però també una lesió que poc a poc es va instaurant en gent no esportista, ja que, el colze acostuma a ser una zona poc reforçada per molta gent, al fer activitats de la vida diària resulta lesionada i causa amb molt dolor.

Primer de tot s'ha d'explicar el nom que dóna origen al colze de tennista, és coneix com a epicondilitis lateral.

Ens preguntem doncs, què és l'epicondil lateral? 

Situació anatòmica

L'epicòndil lateral és una eminència òssia que es troba a la part lateral (externa) de l'articulació del colze on allà s'inserten els músculs extensors del colze.

Trobem varies insercions de músculs; com l'anconi, extensor dels dits, extensor del menovell, múscul supinador, extensor radial curt del carp.

I també trobem el lligament col·lateral radial de l'articulació del colze. 

Parlem doncs de la inflamació d'aquestes insercions musculars, també pot afectar al periosti i lligament anular. Aquesta inflamació l'anomenem EPICONDILITIS.

EPICONDILITIS és a nivell extern (inserció músculs extensors de canell) i EPITROCLEITIS és a nivell intern (inserció músculs flexors de canell), aquesta última es coneix com a colze de golfista.

Causes:

Sobretot, una de les principals causes que té l'epicondilitis és el sobre esforç i quasi sempre afecta al braç dominant, també es coneix aquesta patologia com la de les professions artesanes (pintors, mecànics...).
Per tant, a part del sobre esforç, professions amb actes repetitius, esports de llarga duració amb el mateix moviment, fer servir màquines vibratòries, carregar pesos... provocaran una sobre càrrega de la zona.
Altres causes poden ser luxacions o fractures del colze.

Signes i símptomes que el pacient pot notar:

Dolor a la zona, que a vegades s'irradia al braç o al canell, la zona estarà inflamada.
Un signe molt distintiu és la passada de fulla, si s'agafa una pàgina d'un llibre i es prova de passar una pàgina al realitzar flexió de colze + supinació del braç apareix un dolor.

Una prova que es pot realitzar és la prova del colze de tennis:
Col·loqueu el braç en flexió de colze, enganxat al vostre cos i col·loqueu el canell amb el puny tancat i el polze mirant cap a dins i es tracta de fer el moviment de "donar gas a una motocicleta".
En canvi, si es col·loca el puny al revés i provoca dolor, parlarem de colze de golfista o epitrocleitis.

Tractament:

Estirament

El primer que haurem de fer és disminuir la inflamació, això es podrà fer col·locant gel a la zona (un del que va millor, és amb un glaçó de gel, fer un lleuger massatge damunt la zona).
També es podrà realitzar un bon estirament de la zona (dibuix adjunt)

Bé espero que aquest document ajudi a aquells qui tenen dubtes sobre la seva lesió.
Com sempre, ja sabeu si necessiteu alguna ajuda o resolució de dubtes podeu posar-vos en contacte amb mi a l'apartat de contacte.
I repetir, si voleu penjar l'article al vostre mur només heu de clicar a m'agrada, enviar (opció nova: podreu enviar un missatge privat amb l'article) o clicant al títol, a la pàgina on anireu a parar, a la dreta trobareu divulgació on podreu també ensenyar l'article als vostres contactes.

Fins la pròxima

KinesioTaping

Benvolguts de nou, avui vull fer una petita explicació sobre què és l'embenat neuromuscular i exteroreceptiu o també conegut com a kinesiotaping. 

Història:

Per parlar sobre la història parlem de Kenzo Kase i el doctor Murai (1973) plantegen que els músculs estan en una comunicació constant amb tots els òrgans i sistemes del cos, gràcies als moviments d'aquests, els òrgans i sistemes poden realitzar les seves tasques diàries, per tant, si els músculs no funcionen bé donen lloc a problemes de salut. Al 1979 Kenso Kase després de molts estudis i proves fa néixer el mètode Kinesio Taping  i poc després comença a treballar amb el que ara coneixem com les venes utilitzades per fer els embenats.

És per un futbolista professional (ex-jugador del Borussia de Dortmund) anomenat Alfred Nijhuis introdueix aquesta tècnica dins Europa i és Jaume Rocha qui ho introdueix a Espanya. 

Sobre el KinesioTaping:

Aquesta tècnica té unes propietats on ajudarem al moviment fisiològic, permeten així que hi hagi un moviment lliure. Disminuirem el dolor i sobretot, el dolor i per últim estimularem la propiocepció. 

Quins efectes trobarem?

El més important serà el analgèsic (és a dir, la disminució de dolor), tindrà efecte circulatori i limfàtic, ajudarem al to muscular (depenent de l'aplicació anirem a favor de l'estimulació o la relaxació) i sobretot ajudarem a la funcionalitat articular.

Dins el múscul podrem trobar varis efectes també: millorarem la contracció muscular en casos de fatiga, reduïm la fatiga muscular, reduïm la extensió i contracció del múscul en casos extrems, i els més importants (personalment) ampliem el paràmetre de moviment i reduïm el dolor.

I parlant sobre l'articulació trobem: aconseguirem ajustar desviaments ocasionats per músculs en contracció, normalitzarem el to muscular adjacent a articulacions i millorarem el dolor i moviment.

Quines tècniques estan indicades:

Trobem tècniques musculars, limfàtiques, lligamentoses, de correcció articular, per augmentar espais, correcció fascial o de cicatrius. 

Contraindicacions (és un apartat important, no tant per persones que podeu estar veient el blog de forma per agafar informació sinó per persones que podrien aplicar aquesta tècnica):

Trombosis, ferides, fractures greus, edemes generals, carcinomes, embaràs (depèn del cas), alteracions de la pell i diabetis (podrien arribar a modificar la absorció de insulina). 

També dir que la vena del kinesiotaping està composada per matèries de zinc per tant, gent que pugui ser al·lèrgica a metalls podria tindre alteracions a la pell.

Rotllos KinesioTaping

KinesioTaping Quàdriceps

KinesioTaping Bíceps

Bé, amb això us he volgut ensenyar o mostrar una mica què és la tècnica del KinesioTaping, hi ha moltes coses a dir sobre aquesta tècnica, moltes històries darrera els colors però he volgut ensenyar-vos més o menys el que s'entén com a KinesioTaping i el que s'entén en quant a indicacions, contraindicacions i accions de les pròpies venes a cadascú de nosaltres.

Pròximament hi haurà una nova variant a les ofertes on aquesta tècnica estarà inclosa als tractaments o també es podrà demanar per separat (sempre hi quant sigui el tractament apropiat per la lesió). 

Gràcies un cop més per llegir aquest article, com sempre si teniu algun dubte sobre la tècnica o materials o alguna altre cosa podeu posar-vos en contacte amb mi a través de la pestanya de contacte o directament a: aleix.gvila@gmail.com. O podeu marcar la opció "m'agrada" per posar-vos en contacte via facebook. Si cliqueu a sota o a la dreta de l'entrada on hi ha difusió podreu penjar aquest article al vostre mur.

Tens, nova incorporació

Abans d’explicar que és el TENS he d’explicar o mínimament fer una introducció al que és l’electroteràpia i les reaccions o efectes que pot provocar al nostre cos.
L'electroteràpia consisteix en aplicar energia electromagnètica al nostre organisme.

Objectiu: Produir reaccions biològiques i fisiològiques (aquestes reaccions s'aprofitaran per a millorar els diferents teixits quan es troben sotmesos a malaltia o alteració). 

Dins de l’electroteràpia hi ha un efecte molt important i que és el gran secret d’aquesta tècnica, l’efecte analgèsic que provoca. Però perquè?

El nostre Sistema Nerviós Central transmet informació d’un lloc a un altre de l’organisme, aquest la modifica per tal que la ment la pugui interpretar.

Aquesta captació d’informació comença als receptors que tenen la funció d’agafar les senyals (mecàniques, tèrmiques, químiques o doloroses) en una senyal elèctrica que es transmet des dels nervis fins al cervell.

Incidint més en el tema, la transmissió dolorosa no es manté regular en una fase sinó que va patint modulacions a diferents nivells.

Abans de parlar sobre els nivells de modulació del dolor, s’ha de parlar de les vies de transmissió del dolor:   

• Aβ (transmissió: tacte i vibració).
• Aö (transmissió: dolor viu).
•  C (transmissió: dolor sord). 

Els nivells que trobem són:

• Modulació perifèrica: a l’epidermis trobem terminacions nervioses lliures que actuen com a receptors del dolor (s’activen davant de substàncies com la serotonina o substància P que són alliberades per el teixit quan hi ha lesió, pressió directa sobre edema (blau) o compressió).
• Modulació medul·lar: aquí es fa cas a la teoria del gate control system (l’estimulació de fibres Aβ, inhibim les cèl·lules T (causants de connexió entre Aβ i Aö i C) per tant, si mantenim la informació de tacte i vibració inhibim l’estímul dolorós).
• Modulació suprarenal: fibres Aö (nivell del tàlem) activen mecanismes inhibidors descendents de tipus endorfínic sobre les fibres C (produïm: contra-irritació o hiperestimulació).
• Modulació cortical: estímuls dolorosos intensos inhibeixen la percepció dolorosa (hi ha un efecte de contra-irritació però en zones tipogràficament diferents).

Què és el TENS?

TENS (estimulació elèctrica nerviosa transcutània)

És una analgèsia induïa per la neuroestimulació transcutània, serveix per alleugerir o bloquejar el dolor (crònic i agut). Tot això és generat per un generador elèctric que emet polsos de baixa freqüència i baixa intensitat a la superfície sobre la que actua i que són transmesos per elèctrodes (el que col·loquem sobre la pell).

El pacient notarà com un formigueig o contraccions fibril·lars.

El que es busca en més o menys mesura en aquesta tècnica es buscar una estimulació de les fibres Aβ per tal de bloquejar la sensació de dolor.

Aquesta tècnica està indicada en patologies com: lumbàlgies, cervicàlgies, cicatrius, neuropaties traumàtiques o lligamentoses, tendinitis, analgèsia prèvia a mobilitzacions... 

_______

Bé, segurament tindreu encara preguntes però he intentat fer el possible per tal de fer-vos una introducció al que és aquesta tècnica que a partir d'ara us podré aplicar i així millorar els tractaments.

Si teniu algun dubte, us podeu posar en contacte amb mi a l'apartat de contacte i sinó, al costat clica: m'agrada al quadrat del facebook i allà em trobaràs.

Fins aviat! 

P.D. Recordeu que al costat on posa divulgació fareu que al vostre mur surti publica't l'article, gràcies de debò als que ho feu. 

Fascitis plantar, un problema a tenir en compte

Benvolguts a una altre entrada del meu blog, en aquesta entrada em centraré en una lesió que segurament, als esportistes els hi sonarà. 

Què és?

La Fascitis plantar és purament la inflamació del teixit de la planta del peu (coneguda com a fàscia plantar) aquesta es troba des de el calcani fins als dits creant l'arc del peu. La seva funció és fer un amortiment ("amortiguación") dels impactes durant la realització de l'activitat física i estabilitzar el taló. 

Causes

Si aquesta "banda" (fàscia plantar) es sobre càrrega o es sobre estira poden aparèixer les molèsties. Però perquè això passi hi ha algunes causes que acostumen a ser habituals en els tractaments de fascitis plantar:

• Problemes en l'arc del peu (ja sigui per tenir el peu pla o al contrari, el peu que coneixem com a "pont").
• Obesitat o pèrdua de pes (sempre parlant d'un canvi sobtat, ja que no ha donat temps de reconèixer el propi pes i reforçar)
• Tendó d'Aquiles tens (provocarà una retracció).
• Problemes amb el calçat (una plantilla en mal estat o la sola de les sabates poden influir).
• Córrer llargues distàncies*

*Aquí és on apareixen els principals damnificats per la fascitis plantar: llargs entrenaments en zones amb desnivells, com pot ser passar de sorra a asfalt, baixades on provoquem que els peus vagin en contracció de la fàscia.

Símptomes

Dolor i rigidesa a la part inferior del taló és un dels principals símptomes que explica la gent que ho pateix. 

En altres casos com activitats de la vida diària (AVD) també apareixen com per exemple: aixecar-se del llit després de haver dormit i donar les primeres passes, després de parar-se o ajeure's, pujar escales o després d'una activitat intensa. 

Mesures a seguir

En aquest apartat intentaré donar eines que estiguin al vostre abast, tot i que n'hi ha d'altres que no ho estan.

El primer que s'ha de fer al notar les molèsties, és realitzar un tractament conservador a base de antiinflamatoris (no necessàriament fàrmacs) poden posar el peu en un cubell d'aigua freda amb glaçons, o bé, posar-hi directament gel (10 - 15 minuts), també s'hi pot col·locar pomades antiinflamatòries o per últim ibuprofeno. 

A l'apartat del calçat, s'haurà de valorar l'opció de comprar plantilles o simplement fer una inspecció regular del calçat per tal si s'ha de canviar o semblant.

Posar-vos una pilota de tennis sota el peu ajudarà a calmar el dolor i relaxar la zona.

Altres mesures a seguir

En aquests casos, un dels factors que pot incidir a l'aparició de la fascitis plantar es la sobre càrrega de les estructures que ho envolten, així com els bessons o el solí (conegut com a panxell), també s'haurà de portar un control sobre el turmell (per tal que no sigui una actitud del nostre propi cos que tendeixi a retreure la planta del peu) i per últim valorar la integritat del tendó d'Aquiles. 

Un altre control que podem portar a terme, són els massatges de la fascitis plantar (sempre realitzats per especialistes, ja que a sota la fàscia s'hi troben la majoria de músculs del nostre peu).

Per altre banda, exercicis i estiraments de la fàscia ens poden provoca que a la llarga el nostre peu estigui més reforçat i ens permeti un major temps sense la lesió. 

I per últim, si s'escau, consulta un podòleg per tal de fer plantilles a mida. 

Algunes fotografies d'interès:

Estirament de la fàscia plantar

Variant de la pilota de tennis, si està fred molt millor

Gràcies per seguir-me.

P.D. Qualsevol dubte a l'apartat de contacte.
P.D.2. Si el que vols és que l'article surti publicat al teu facebook o twitter. Clica damunt el títol i se't obrirà una pantalla a part amb l'article i allà selecciones la plataforma social a divulgació (al costat). Gràcies

Tot el que s'ha de saber sobre les rampes

A qui no l'hi ha vingut o ha patit una rampa algun cop a la seva vida? Per això, a continuació vull explicar que és una rampa, com s'origina, que provoca, que significa tenir rampes i tot el que pugui estar relacionat amb el tema. 

Què són?

Les rampes són contraccions brusques, intenses i doloroses del múscul, aquestes "surten" de manera involuntària i sobretot són d'efecte passatger. 

En termes més tècnics al explicar les rampes, parlem de isquèmia (què és la isquèmia? és la falta d'aportació de sang al múscul) ja que provoquem que el múscul tingui una contracció isomètrica (contracció isomètrica és quan el nostre múscul es queda estàtic provocant tensió, en canvi, la contracció isotònica és la que la longitud del múscul es veu variada). 

El dolor no acostuma a ser al moment sinó que el nostre cos cada vegada sent més el cansament del múscul i poc a poc ens va fent reaccionar i adonar-nos que el nostre múscul està patint, el que ens dóna una marge de temps per fer estiraments de la zona. Però també s'ha de dir que quan dormim és on tenim el risc més gran de rampes, el fet de no adonar-nos que el múscul pateix provoca que no estirem i apareixerà la rampa. Les zones posteriors del membre inferior (bessons, isquiotibials) són les zones més afectades.

Causes

Entrant en temes nutricionals, la rampa, un de les seves causes més comuns, consisteix en el dèficit d'electròlits en sang. El calor intens, exercici perllongat, pèrdua d'aigua per suor són causes del perquè hi ha aquesta pèrdua, en aquests casos és molt important beure begudes que tinguin una aportació rica en electròlits (potassi, magnesi, calci). Si la nostre reposició de beguda només porta aigua (no begudes electrolítiques) pot augmentar la nostre situació i agreujar-se, ja que augmenta la seva dilució.

Al acabar l'entrenament també trobarem aliments que continguin potassi, magnesi o calci i n'haurem de menjar, ja que així provoquem una millor prevenció i cura. 

Alimentació: verdures, hortalisses, llegums, fruites, fruits secs... Una bona recomanació es menjar un plàtan sempre al sortir del entrenament. 

Un altre motiu per el qual apareixeran les rampes, es la falta d'entrenament. Sempre s'ha de fer un entrenament compensat amb la nostre capacitat física o el nostre estat físic, haurà de ser un entrenament progressiu i continuat. Aquesta falta d'entrenament produeix una falta d'adaptació del múscul a l'esgotament dels dipòsits d'energia muscular (glucògens). 

Un escalfament insuficient donarà lloc a una realització no òptima. La rampa apareixerà a un múscul que se l'hi demana una sobre esforç i per tant, afavorirem l'aparició de rampes.

Per últim, no sempre es producte de falta d'entrenament, estat insuficient físic... sinó que la rampa pot sortir a part de un mal gest tècnic. El que produïm és una disminució de l'eficàcia de la contracció muscular, el nostre cos per aconseguir aquesta contracció òptima produeix un sobre esforç al múscul produint la rampa. 

Tractament

No hi ha un tractament curatiu, ni una beguda isotònica capaç de fer-nos fora les molèsties. La rampa és un dels processos més incòmodes per qualsevol persona per això, no podem tractar la rampa com un procés únic ni tant sols com un procés no repetitiu, ja que si no ho tractem d'una forma correcte estem ajudant a que el múscul estigui més dèbil i a la vegada sigui més fàcil arribar en l'estat de la rampa.

El tractament principal és la d'estirament de la zona afectada acompanyada d'un lleuger massatge. Un cop ens notem bé, fer moviments amplis o fer una part de l'escalfament inicial altre cop per valorar si les molèsties han desaparegut. 

[Per últim: una ruptura fibril·lar provoca la pèrdua de funcionalitat al múscul i dolor. No deixeu de realitzar la pràctica esportiva per una rampa pensant que pot ser una ruptura fibril·lar]

Espero que hagi servit aquesta publicació, si teniu algun dubte, us podeu posar en contacte amb mi mitjançant comentaris o a la meva adreça electrònica: aleix.gvila@gmail.com.

A baix, on hi ha el facebook, twitter o google+, si cliqueu us sortirà penjada la meva publicació al vostre mur. Agrairia algun "m'agrada". 

Gràcies.