Ens mudem!

Obro un nou bloc a una altre plataforma, proximament ja estarà ben actualitzat, acostumaré a actualitzar aquest bloc també.

www.aleixgvila.wordpress.com

Moltes gràcies. 

Fer rem al gimnàs, consells d'utilització

A continuació explicarem la màquina de rem, i explicarem sobre tot la forma que s'ha de fer per treballar d'una manera correcta tant posturalment com a nivell de rendiment, també valorarem els músculs que es treballen amb aquesta màquina i altres curiositats.

La màquina de rem és una de les més completes per no dir la que més (a nivell personal) que podem trobar dins d'un gimnàs, en el sentit que treballarem tant a nivell superior com a nivell inferior. També és una de les millors màquines perquè realitzades de forma correcta treballarem amb els músculs erector de l'espina i abdominals com a fixadors per tant, realitzarem un bon treball ergonòmic.

Primer de tot parlaré sobre els músculs que influiran al moviment, la màquina de rem la podem dividir en cinc fases, aquestes fases estan "agafades" del moviment real de l'esport de rem, a la màquina no seran idèntics però si que seran semblants.

La primera fase que trobem serà la que anirem a "buscar el rem" o la barra d'impuls, provocarem que els nostre tronc faci una petita flexió (molt important que la flexió sigui de tronc i no de dorsals, és a dir, no hi poden haver corbes a l'esquena), amb aquest moviment produirem per zones:

Canell: posició neutre < Colze: extensió pràcticament completa < Espatlla: fleixó < Maluc: flexió < Genoll: flexió < Turmell: flexió

Músculs motors del moviment: deltoides - pectoral - bíceps femoral (isquiotibials) - tríceps braquial - tibial anterior.

La segona fase serà quan ja hem agafat la barra i comencem a transmetre la nostre força a les cames per donar l'impuls. Aquí es començarà a crear una petita contracció als músculs de l'esquena per provocar a les següents fases el moviment de les espatlles.

D'esquerra a dreta: primera fase - tercera fase i cinquena fase

Canell: posició neutre < Colze: extensió pràcticament completa < Espatlla: flexió < Maluc: flexió (amb menys graus) < Genoll: flexió (amb menys graus) < Turmell: posició neutre.

Músculs motors del moviment: dorsals - pectorals - quàdriceps - glutis - bessons i soli. (supraespinós i infraespinós, subescapular i bíceps comencen a fer una mínima contracció).

La tercera fase es centra bàsicament amb l'extensió dels genolls i sobretot el començar a fer la flexió del colze.

Canell: posició neutre < Colze: semi flexió < Espatlla: semi flexió < Maluc: flexió (uns 100-110 graus) < Genolls: extensió < Turmell: posició neutre.

Músculs motors del moviment: braquial anterior - bíceps braquial - braquioradials - quàdriceps - glutis - bessons i soli.

La quarta fase els genolls ja estan al màxims d'estirats, el maluc ja és en una flexió de 90 graus, i l'espatlla començarà a anar cap a l'extensió, també trobarem un fet important que serà la flexió del colze.

Canell: flexió < Colze: flexió < Espatlla: semi flexió < Maluc: flexió < Genoll: extensió < Turmell: posició neutre.

Músculs motors del moviment: trapezi - deltoides - rodó menor - braquial anterior - braquioradial - flexors de canell - dorsal ample - bíceps - quàdriceps.

La cinquena fase és la última un cop ja tenim la barra al nostre pit i les cames en completa extensió, aquí ja tenim les nostres espatlles són en extensió ara.

Canell: flexió < Colze: flexió < Espatlla: extensió < Maluc: flexió < Genoll: extensió < Turmell: extensió.

Músculs motors del moviment: trapezi - deltoides posterior - braquial anterior - bíceps - braquioradial - dorsal ample - flexors de canell - glutis - psoes - quàdriceps.

Quins consells podem donar per realitzar de forma correcta la màquina de rem?

La resistència s'ha d'incrementar a mesura que es porta més temps realitzant la màquina, ja que a part de ser indicadora de la potència que realitzarem també si ho fem d'una forma incorrecta podrem patir lesions.

L'esquena ha d'estar recte en tot moment, ja que de forma correcte com he dit abans el múscul erector de l'espina i el recte abdominal actuaran com a fixadors.

La barra ha d'arribar a l'estomac, no portar la barra a l'alçada de les espatlla.

Al acabar el moviment portar els colzes cap a nosaltres, fent una flexió d'aquest i una extensió de espatlla únicament, per tant, no realitzar una extensió de tronc per tal de fer més força.

Al acabar el moviment, no fer un impuls molt fort amb les cames ja que si ens quedem amb la posició de hiperextensió podem patir lesions.

Per últim, no realitzar l'exercici sempre que tinguem problemes musculars a l'esquena o als músculs relacionats.

Espero que aquesta nova entrada sigui d'utilitat a l'hora de realitzar aquesta màquina al gimnàs.

Si teniu algun dubte amb qualsevol màquina del gimnàs i voleu que expliqui quins músculs i quines fases (com ara aquesta entrada) us podeu posar en contacte amb mi a l'apartat corresponent.

Recordeu que podeu suggerir aquesta entrada o qualsevol anterior, mitjançant les eines de difusió que trobareu a sota o als costats. 

Moltes gràcies. 

Tendinitis Rotuliana, la lesió dels saltadors

Benvolguts, avui explicaré sobre la tendinitis rotuliana, una lesió molt comú en esports on s'impliquen salts, com atletisme, bàsquet, fútbol... és per això que és coneix com el genoll del saltador i surt a partir d'esforços excèntrics del tendó rotulià.

Coneixem una mica més el tendó rotulià...

Primer de tot, hem de conèixer el múscul extensor del genoll, el quàdriceps. 

El quàdriceps està format per quatre ventres musculars, que acaben en un tendó comú, el qual passa per sobre la rotula, insertant-se parcialment en ella per després formar el tendó rotulià, que acaba a la tuberositat anterior de la tíbia. 

A partir d'aquest múscul, les activitats que impliquen una extensió i flexió repetida del quàdriceps, poden arribar a provocar una inflamació del tendó rotulià provocant els següents símptomes...

Símptomes que trobarem amb la tendinitis rotuliana:

El primer símptoma que ens fa fixar-nos en que alguna cosa passa, és el dolor a la cara anterior del genoll, es caracteritza per un dolor fort durant l'activitat i un dolor sord després d'aquesta, és una sensació incòmode. 

Per a saber diferenciar en quin estat de lesió estem, podem diferenciar (aproximadament) en que al principi de la lesió, el dolor apareix al principi de l'activitat i després de realitzar-la, com més avançat estigui l'estat de la lesió, més temps ocuparà durant la realització de la pràctica, més temps ocuparà després d'aquesta i en situacions quotidianes com pujar escales o baixar-les, ens provocarà dolor també. 

S'ha de posar especial atenció si al pujar escales, o realitzar activitats de la vida diària ens provoca dolor, hem d'anar al metge per tal que ens faci proves radiològiques per valorar l'estadi de la lesió, ja que un estadi 4 indica una ruptura parcial o total del tendó rotulià, que el tractament serà agressiu (intervenció quirúrgica). 

Quines causes poden provocar la inflamació d'aquest tendó?

La principal causa és el sobre esforç del tendó provocat per una activitat física específica, es van produint petits trencaments que el cos intenta reparar causant la tendinitis, però clar, com més trencaments trobem més costarà fins poder produïr una ruptura total o parcial. 

Les causes de la tendinitis rotuliana poden ser infinits, i el sumatòri de petites causes poden provocar la lesió, per tant, la causa serà complicada trobar-la ja que estarà en funció d'altres causes.

Podriem trobar causes extrínseques com: calçat inadequat, entrenaments mal programats, problemes de superfície a l'hora d'entrenar, s'ha de tenir en compte la regla del "too" (massa en anglès) ja que una de les causes són entrenaments massa llargs, massa intensos, massa ràpids... 

Altres causes que podem trobar, són les anomenades intrínseques com: edat, flexibilitat, laxitud articular, sobrepès, contractura de isquiotibials i quàdriceps (poden augmentar la tensió del tendó), alineació incorrecte de peus, turmells i cames (poden posar en compromís l'alineació del genoll amb el que estarà complicant-se l'estat del tendó), un valgo de genoll (genolls endins) poden provocar un augment en la tensió del tendó rotulià i ser més propensos a la tendinitis i per últim, una persona que té una ròtula alta també és mes propens ja que hi ha més tensió rotuliana. 

Com ho diagnostiquem?

A la que comencem a notar el dolor, hem de començar a fer un tractament per evitar la tendinitis rotuliana, si el dolor a més, hem d'anar a per les proves radiològiques per treure un diagnòstic per saber l'estat de la lesió. 

Les pressions al genoll també ens poden indicar si parlem d'una tendinitis, que comunment el dolor apareix just sota la ròtula al ben mig del genoll, on trobem el tendó rotulià.

El tractament:

Quasi sempre s'aconsella un tractament conservador, on el fisioterapeuta té un paper important. 

Un dels objectius principals serà treure o rebaixar el dolor a partir de gel, també haurem de fer un temps de repòs (depenent de l'estat), em de trobar la causa del problema (un mal salt, una mala posició del peu...), treballarem amb estiraments i també reforçant el tendó rotulià i enfortint-lo. 

També podrem realitzar massatges per tal de desinflamar la zona i els massatges es poden realitzar amb la tècnica de iontoforesis, per exemple, amb medicament tòpic de corticoides. 

Podrem treballar també a partir d'embenats de pressió (pressionant el tendó per tal d'evitar vibracions).

Els altres tractaments que podem trobar són quirúrgics, injecció de corticoides... que s'haurà de valorar primer de tot l'estat de la lesió, i personalment penso que han de ser casos molt extrems. 

Espero que us hagi servit per tal de conèixer una mica més aquesta lesió, que sembla mentida però és molt comú, tant en esportistes com en gent que acaba de començar a entrenar. 

Podeu suggerir aquesta entrada a amistats, mitjançant les eines que trobareu a sota l'entrada. 

Moltes gràcies per la vostre atenció un cop més i si voleu posar-vos en contacte amb mi, a l'apartat de contacte trobareu com fer-ho.

Tècniques de reforç muscular

Avui m'agradaria parlar sobre les tècniques de reforç muscular, dins d'aquest títol vull separar tres grans temes que vull comentar: treball estàtic, dinàmic i isocinètic. 

Treball estàtic: 

Parlem de treball estàtic quan el moment motor i el moment de resistència són iguals, és a dir, es produeix un NO moviment articular durant el procés de contracció muscular. 

Com es pot realitzar el treball estàtic? 

El treball estàtic es pot realitzar de diferents formes: actuant contra la gravetat, mitjançant una resistència manual, o mitjançant una autoresistència. 

Perquè servei el treball estàtic? 

El treball estàtic ens serveix sobretot en casos on no hi pot haver desplaçament articular, com per exemple: cuan hi ha una articulació enguixada. 

Si el cartílag està malmès, també serveix ja que si no hi ha moviment articular, no pateix. 

Les contraccions isomètriques produeixen un microdesplaçament de les fibres tendinoses, el que provoca que en situacions de segments enguixats, prevenim les adherències tendinoses. 

Ajuda a mantenir la troficitat del cartílag per les modificacions de pressió a nivell articular.

Quin és el principal inconvenient? 

El principal inconvenient és que el treball isomètric, generalment no és un treball funcional. I per el general, els pacients els costa més comprendre un exercici isomètric que no, amb una contracció dinàmica, és a dir, funcional. 

Treball dinàmic: 

Al contrari del treball estàtic, el treball dinàmic el coneixem com el desequilibri entre el moment de resistència i el moment motor, és a dir, que es produeix un moviment articular. 

Quins dos tipus hi ha? 

Treball dinàmic concèntric: la característica principal és que el moment motor és superior al moment de resistència, o fent-ho més clar, entenem com una contracció concèntrica, com l'apropament de l'origen amb la inserció. 

Exemple: si realitzem la flexió de colze, el bíceps fa un treball concèntric (sempre realitzant força, com si tinguéssim una pesa a la mà).

Treball dinàmic excèntric: aquí, el moment motor és inferior al moment de resistència, o com abans em comentat, en aquest cas, el origen i la inserció es separen. 

Exemple: si realitzem una extensió de colze, partint de una flexió de colze. (realitzant també força, moviment seguit de fer les peses a l'hora de baixar).

Quines avantatges té el treball dinàmic?

Manté les amplituds articulars normals, també l'esquena corporal del subjecte.

Al realitzar accions funcionals, és més fàcil d'aprendre per al pacient, ja que hi veu un sentit.

Per a nosaltres, els fisioterapeutes, tenim un ventall més ampli d'activitats de recuperació.

Però... quins desavantatges l'hi trobem?

En moltes patologies, un moviment articular acompanyat d'una compressió axial de la contracció muscular, pot produir dolor, són casos les artrosis, inestabilitats...

Un altre inconvenient, és que són treballs que són difícils de dosificar, depenem de factors com la intensitat de la càrrega (es modifica per l'acció de la gravetat), com la variació del braç de palanca, o variació de la velocitat amb la que fem l'exercici. 

Treball isocinètic:

El treball isocinètic, és un treball muscular dinàmic, de intensitat màxima, realitzat a velocitat constant. Els realitzem amb aparells anomenats isocinètics i que consta de: 

Dinamòmetre: regula la resistència del aparell, i que d'ell parteix un eix que va unit a un braç de palanca.

Selector de velocitat: permet programar la velocitat d'execució del moviment entre 0 i 300 graus/segons.

Sistema de registre: indica per un costat el moviment angular i per altre la cúpula de forces.

La resistència és auto-adaptada per l'aparell, de forma que com més força fa el pacient més resistència fa la màquina.

Quines avantatges té el treball isocinètic?

Permet controlar els paràmetres de velocitat. 

Gràcies al treball del dinamòmetre permetem realitzat un treball màxim durant tot el recorregut articular.

La absència d'una resistència fixa evitem les sobrecàrregues mecàniques i permet superar els arcs dolorosos.

Produïm un equilibri muscular gracies al treball agonista - antagonista.

Es poden realitzar els 2 treballs anteriors.

Desavantatges que l'hi trobem:

Una de els més grans, és que la falta d'una resistència fixa ens hem de fiar del pacient, ja que no podem regular l'esforç fet per aquest. 

No podem realitzar un treball a un múscul específic (dinàmic excèntric), per tant hem d'utilitzar diferents mètodes.

Les màquines són molt costoses. Tot i que en alguns gimnàs, hi ha màquines normals com són la bicicleta o l'el·líptica que hi trobem una opció on podem produir un treball isocinètic. 

Espero que us hagi servit per apropar-vos al món del reforç, sempre que hagueu de utilitzar una d'aquestes tècniques, s'ha de fer amb l'ajuda d'un professional.

Si necessiteu consell o ajuda, us podeu adreçar amb mi a l'apartat de contacte.

Recordeu també que si teniu algun tema que us interessi i voleu que l'expliqui profunditzant, també us podeu posar en contacte amb mi. 

Aquesta entrada es pot suggerir a amistats, clican't "me gusta" a sota on us sortirà al vostre mur de facebook, o clican't "enviar" on ho podreu enviar a alguna amistat en concret. 

Gràcies. 

Estiu de calor intensa

Una nova entrada, aquest cop parlant sobre la calor, aquest acompanyament molest que tenim amb nosaltres durant tot l'estiu, a continuació exposaré unes cuantes pautes per tal de que la calor no ens faci passa males jugades.

Gràcies també a l'ajuntament de Montmeló on he trobat tota aquesta informació ben detallada, que al cap hi ha la fi, el més important n'és la difusió.

El que buscarem per sobre de tot, és evitar sempre els cops de calor. 

Que provoca el cop de calor? 

• Temperatura molt alta.
• Nàusees.
• Mal de cap
• Set intensa
• Convulcions
• Pèrdua de coneixement o somnolència

Davant d'aquests símptomes s'ha de trucar a urgències (ja que pot haver un possible estat de coma i problemes cerebrals) i de mentre s'ha de donar aigua, ventar, mullar... a la persona exposa al cop de calor.

Com podem evitar el cop de calor?

Tinguent en compte una sèrie de recomanacions podrem baixar el risc de patir un cop de calor, per exemple:

• No realitzar activitats físiques a ple sol.
• MOLTA SUOR NO INDICA QUE CREMEM MÉS KCAL!!!
• No anar a ple sol per el carrer:
• Portar gorres, barrets... Anar per la sombre si és possible, portar aigua a la bossa, mullar-se de tant en quan...
• Al anar amb cotxe, no entreu de cop. Primer de tot obriu les dues portes per tal treure l'aire calent que hi ha a dins, un cop obert poseu el contacte i abaixeu les finestres.
• A casa heu d'intentar que hi hagi alguna corrent d'aire per tal que circuli, les finestres que els hi toca el sol plenament abaixeu les persianes, utilitzeu aire acondicionat (a temperatura òptima) o ventiladors...
• Les begudes alcohòliques, greixoses... comporten més risc de sudoració, s'ha de beure molta aigua i menjar bé.
• COMPTE AMB LA GENT GRAN! s'han d'anar controlant cada dia.

Amb qui em d'anar més en compte per tal d'evitar un cop de calor?

• Gent gran.
• Gent que viu al carrer.
• Gent discapacitada.
• Gent que realitza activitats físiques a ple sol.
• Gent que treballa en feines a ple sol.
• Nens petits.
• Gent que prenen medicaments forts.

Per més informació, podeu trucar al 061.

Espero que hagi servit d'ajuda i podeu fer tota la difusió que vulgueu.

Recordeu que si apreteu l'entrada, al costat on diu difusió trobareu diferents plataformes socials on ho podreu publicar.

Moltes gràcies, qualsevol dubte o tema a suggerir podeu adreçar-vos a mi per l'apartat de contacte.

Cintes elàstiques, una altre forma d'entrenar

Benvolguts, avui vull explicar una de les tècniques d'entrenament més bones i que, personalment, té molt poca importància dins les sales de gimnàs, cases o diferents llocs.

Vull parlar sobre les cintes elàstiques, comunament mal anomenades com a TheraBand, que no deixa de ser un dels màxims fabricants de cintes elàstiques i més reconegut.

En el següent article, parlaré sobre: tipus, tensions, diferents exercicis. Tot des de la marca TheraBand que actualment vaig servir i que més fàcil tindreu a l'hora de fer-vos amb les cintes elàstiques.

Que són les cintes elàstiques?

Les cintes elàstiques primerament es van crear per a esportistes, més tard és va veure que amb una resistència baixa es podria començar una fase de reeducació muscular i actualment ja hi ha alguns gimnàs que fan classes conjuntes amb cintes. 

Les cintes elàstiques són unes cintes fetes de làtex, actualment es venen en moltes formes, poden ser en packs d'entrenament (pot haver el pack suau (colors: groc, vermell i verd) o pack fort (colors: blau i negre)), es pot comprar també per rotlles de 5 metres (molt indicat i econòmic, ja que per persona es necessita una llargada d'entre 2 a 2,5 metres), també es poden trobar en bobines de molts més metres però en aquest cas està indicat per centres o sales d'entrenament. 

Una de les grans avantatges d'aquest estri és la comoditat que representa, ja que plegada no ocupa més 15 cm i es fàcil de transportar, el làtex i conjuntament el talc (per evitar que perdi l'efecte elàstic) fan que aquestes cintes tinguin una gran durabilitat. 

L'altre gran avantatge és que si t'has comprat un color i fas un moviment i veus que et resulta costós, no fa falta que et compris el color anterior, simplement aplicant menys tensió a la cinta aplicaràs menor força i es farà més fàcil fer l'exercici, per tant, gràcies a la seva tensió podem fer diferents grups musculars sense forçar-nos. 

Que hem de vigilar?

La cintes s'han de procurar no deixar en llocs on toqui sol ja que provocarà que es perdi l'elasticitat i que es trenqui més fàcilment.

A l'hora de fer l'exercici, hem de procurar no agafar la cinta arrugant-la, sinó que fer que s'ha de fer una doble volta a la mà. 

Hi haurà exercicis que es necessitarà que la cinta estigui subjectada a un altre lloc, es poden crear com petites nanses amb theraband sobrant o alguna corda i enganxar-ho al marc d'una porta, tot i que si disposeu d'una petita columna anirà molt millor.

Quins tipus hi ha?

Les cintes elàstiques es separen en colors, cada color tindrà una fortalesa diferent. En la marca Theraband trobarem vuit colors diferents, en d'altres en trobarem cinc (quasi totes les altres marques hi haurà cinc, ja que Theraband va treure tres colors nous).
Com es veu a la fotografia adjunta, d'esquerra a dreta per ordre de fortalesa.

El color gris, groc i vermell està indicat per totes aquelles persones que acaben de començar els entrenaments amb cintes o també per persones en problemes patològics (comunament fets servir en consultes de fisioteràpia).

El color vermell (com a base), verd i blau són per aquelles persones que ja entrenen amb cintes o estan en fases de la recuperació avançades. 

Per últim, el color blau i negre són per persones que utilitzen cintes elàstiques com a base dels seus entrenaments.

Els colors platejat i daurat són uns colors especials que estan considerats com a extra forts i, personalment parlant, són colors que te'ls ha d'aconsellar un especialista. 

Quines tensions podem aplicar?

Cada cinta podrà aplicar des de un 25% de tensió fins a un 250% de tensió, fent una simple doble volta.

Com es veu a la imatge adjunta, personalment les tensions que més correctes són per a un entrenament per tal de conservar i no voler tampoc hipertrofiar al màxim, les cintes verdes, blaves o negres són les més utilitzades. En rehabilitació parlaríem de grogues, vermelles i verdes. 

Que podrem treballar amb les cintes elàstiques?

Amb les cintes elàstiques podrem treballar més que molts grups musculars, parlarem de moltes posicions anatòmiques que necessiten molts grups musculars.

Per tant, les cintes elàstiques són un bon entrenament per tal de potenciar molts grups musculars, treballar-los i reforçar estructures.

Una de les grans avantatges que tenen les cintes elàstiques que no tenen les màquines, és que molts cops al gimnàs fem servir màquines sense saber exactament quins grups musculars treballem, i sobretot, fent servir pesos erronis en el sentit que hi ha molts grups musculars que necessiten un tant per cent del pes corporal de l'individu i per tant, aplicant 30 - 40 kg fent que el múscul tingui un sobre entrenament que no es capaç de suportar i amb això apareixen contractures, lesions series, etc... 

Per altre banda, les cintes elàstiques són un bon mètode per estirar estructures, ja que al fer moviments necessitem que d'altres estirin. 

Uns dels exercicis que podem fer, n'hi ha molts més i no els podré exposar tots però en fico alguns perquè us feu a la idea de com es treballa amb les cintes:

En aquest exercici podrem treballar les espatlles, concretament el deltoides, dorsals, trapezi, tríceps... En aquesta imatge la cinta elàstica la fa servir les dues extremitats, tot i que, també podem fer-ho primer amb una i després amb una altre. 

En aquest exercici el que podrem treballar és el bíceps, aquí es podrà fer amb una volta a la corda (una tensió acceptable) però també es poden fer una doble volta i provocarà una doble tensió. En aquest exercici s'ha de controlar que el colze es quedi enganxat a nosaltres, hem de fer que la mà pugi i no que l'espatlla ens la tiri amunt.

També podem depenent de com agafem la cinta treballar una cosa o l'altre. Si agafem la cinta amb la mà mirant-nos (palmell) farem bíceps, si l'agafem que el polze quedi a dalt farem supinador i si l'agafem que el dors miri cap a dalt farem coracobraquial. 

En aquest exercici es treballarà el grup muscular del quàdriceps, n'hi ha de molts d'altres que també treballarem quàdriceps. Però és un bon exemple per veure que amb una simple cinta elàstica podem fer els mateixos exercicis que fem a les màquines al gimnàs. 

Per últim, en aquest exercici treballem les abdominals, aquí com deiem la cinta està subjecte a una altre estructura, aquí podem buscar un pom d'una porta, una columna o d'altres. És un molt bon exercici perquè el fet de tenir un punt de seguiment com són les cintes fan que l'abdominal es faci d'una forma correcta.

Deixo un link d'interès d'on he tret les imatges dels exercicis, està en anglès però els exercicis (pàgines 15 a 39) són fàcil d'entendre. 

http://www.thera-band.com/UserFiles/File/Resistance_Band-Tubing_Instruction_Manual.pdf

Espero que us hagi quedat una mica més clar el tema de les cintes elàstiques i ja sabeu que si teniu algun dubte us podeu posar en contacte amb mi a l'apartat corresponent. 

Moltes gràcies. 

Crioteràpia, de que serveix?

La crioteràpia la definim com l'aplicació sobre el cos del pacient, de qualsevol agent tèrmic o substància que absorbeixi calor i per tant disminueixi la temperatura de la zona de tractament. 

De cara al públic, la crioteràpia s'utilitza per:

• Disminuir inflamació, dolor i la hipòxia tissular (=disminució d'oxigen a una teixit) 
• Disminuir edemes.
• Disminuir dolor i espasme muscular (produïts ambdós per contractures musculars agudes).
  
  

I doncs, quins efectes fisiològics provoca la crioteràpia?

• Disminució de la temperatura (de l'àrea on ho col·loquem, més o menys depenent del temps i de que utilitzem per portar a terme la crioteràpia).
• Disminució del metabolisme cel·lular (el fred redueix el metabolisme cel·lular, com més temps i depenent de l'agent tèrmic que utilitzem podem arribar a bloquejar aquest metabolisme).
• Disminució de la inflamació.
• Coneixem el terme inflamació com la resposta local d'un teixit o òrgan a causa d'agent irritant.



Mètode RICE

• Tindrà varis propòsits: defensar l'organisme de cossos estranys, eliminar els teixits danyats o necrosats i per últim, afavorir la regeneració dels teixits danyats.
• Es caracteritza per tenir una presentació bastant comú: tumefacció, calor, rubor (coloració) i dolor.
• Per combatre-la podem aplicar el que es coneix com a la regla del RICE (anglès): Rest   (repòs), Ice (gel o crioteràpia), Compression (compressió amb venes) i per últim Elevation (per exemple si parlem del peu, col·locar-lo per sobre l'alçada del maluc).
• Disminució o augment de la circulació sanguínia (durant l'aplicació de la crioteràpia es produeix una vasoconstricció després trobem una gran vasodilatació, el que es coneix com: hiperèmia reactiva).
• Disminució del dolor (com més temps tinguem la crioteràpia sobre la zona, provoquem que la velocitats dels impulsos nerviosos disminueixin per tant, tenim un efecte anestèsic).
• Augment de la rigidesa tissular (és a dir, el fred provocarà que les nostres fibres no siguin tant elàstiques, és una propietat que s'ha d'anar amb compte). 

Quines tècniques són les que es coneixen com a crioteràpia?

Cold Pack

• Bossa de gel (a nivell de casa) o cold pack (paquets de color blau que donant un cop desprèn fred).
• Banys d'immersió en aigua freda (a l'hora d'un esquinç de turmell si es col·loca el peu dins una galleda d'aigua amb glaçons també té una bona resposta en contra la inflamació).
• Criomassatges (pròximament s'obrirà la disponibilitat d'aquest servei. 
• Esprais de fred.
• Màquines de fred per flux d'aire.

Qui ha de tenir especial compte per tractaments de crioteràpia? 

Això és important, ja que a la hora dels professionals, segurament moltes vegades (és el més recomanat) us demanen antecedents, possibles malalties, al·lèrgies... és important aquest apartat perquè a vegades malalties o problemes que creiem que no estan o estaran relacionats amb el tractament els passem desapercebuts i per a nosaltres, els professionals, ho necessitem saber.

• Persones amb síndrome de Raynaud o transtorns locals de la circulació.
• Individus que presentin al·lèrgies al fred.
• Individus que pateixin problemes cardíacs importants (ja que a nivell local no passarà res, però segurament es tindrà en compte si es necessita un tractament de crioteràpia bastant extens en el cos).

Pàgina d'interès:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000412.htm (explicació sobre el síndrome de raynaud).

Tipus de fractures

Definició: coneixem les fractures com aquella discontinuïtat dels ossos, a conseqüència de cops, forces o traccions (amb una intensitat superior a l’elasticitat del os).

Podem distingir dos tipus de persones les quals tenen fractures, les persones normals que són provocades per un traumatisme, però existeixen les fractures patològiques que les pateixen aquelles persones les quals tenen alguna patologia (malaltia) i es produeixen fractures sense haver un traumatisme fort.

També podem trobar les fractures per estrés que són aquelles que per sobrecàrrega es produeix una fissura primeta a l’os per la repetició de cops.

A l'esquerra: fractura tancada.
A la dreta: fractura oberta.

Classificació:

Segons l’estat de la pell:

Podrem distingir dos fractures, les tancades i les obertes. Les primeres son les que la fractura provoca la fractura dels os i la oberta provoca la fractura del os i la pell (provocant un perill molt gran d’infecció).

Segons localització

Segons localització:

Epifisaries, són aquelles que afecten a la superfície articular (si no afecten a l’articulació s’anomenen extrarticulars). També podem trobar les diafisaries, són aquelles que afecten al terç superior,  mig o inferior. I per últim trobem les metafisaries, afectaran a la metàfisis superior o inferior de l’os.

Segons els traç de la fractura:

a: transversals.
b: obliqües.
c: longitudinals.
d: en ala de papallona.
c: comminutes

Podem trobar les transversals, la línia de fractura es perpendicular a l’eix de l’os, també podrem trobar les obliqües, aquestes línia forma un angle major o menor de 90º de l’eix de l’os. Longitudinals, són aquelles que són paral·leles al eix longitudinal. També podrem trobar les que s’anomenen en “ala de papallona”, són les que delimiten un triangle fruit de dues línies de fractura obliqües.  I per últim trobem les comminutes, que són múltiples fractures petites.

Segons desviació de fragments:

Trobarem les angulades, els dos fragments en el que s’ha dividit l’os forma un angle. Amb desplaçament lateral, com el nom indica la part superior i inferior no tenen contacte ja que estan desplaçades. Cavalcades, un dels dos fragments queda situat per sobre l’altre, el que produeix un escurçament i per últim les engranades, un dels fragments queda dins de l’altre.

Segons el mecanisme de producció:

Diferencies els traumatismes directes i indirectes, els primers son els que es produeix quan un es trenca un os de la zona on s’ha produït el cop (es trenca la tíbia amb un cop fort a la tíbia), en canvi, els indirectes són els que es produeix una fractura lluny de la zona d’impacte (al caure d’una alçada considerant, al recolzar les mans al terra segurament ens podrem trencar els colzes). 

Sabates de taló... quins problemes deriven?

L'entrada de avui la vull dedicar a totes aquelles dones que porten talons de punta, amb alts centímetres d'alçada i petits espais per els dits. A continuació explicaré alguns dels problemes que poden derivar de portar talons alts i que són bastants comuns en visites a centres de fisioteràpia. 

Que passa al utilitzar talons alts molt de temps?

 

Apareixen problemes de tipus articulars i de tipus locomotor. L'ús continuat d'utilitzar aquest tipus de sabata poden afectar des de el peu fins a problemes estructurals de la columna vertebral.

Alguns dels problemes que poden sorgir per utilitzar aquest tipus de sabata...

Neuroma de MORTON:

Neuroma de Morton

Aquesta lesió és una degeneració del nervi digital plantar que va acompanyada d'una fibrosi perineural. Es localitza entre el 3r i 4rt metatars (tot i que també es pot trobar al 2n i 3r). 

El utilitzar talons alts amb punta estreta es provoca un aixafament dels dits que provoca una pressió dels nervis de sensibilitat del peu. 

Com comença? Comença amb un dolor de cremor a la planta del peu que s'irradia cap als dits del peu, empitjora en desplaçaments llargs i en posicions de peu. 

La reacció natural de la persona es posar-se i fer-se una petita maniobra de distracció (desplaçaments dels dits del peu) que provocaran un "click" conegut com el signe de Murder. 

Es diagnostica amb els símptomes de la persona, que un cop les pateix ha d'anar al metge i aquest farà una exploració visual i si s'escau realitzarà proves radiològiques.

Aquest problema té un tractament conservador utilitzant fisioteràpia però hi ha casos que es necessita tractament quirúrgic. 

Inflamació del tendó d'Aquiles:

Al caminar amb talons de punta els músculs gastronemis (bessons) i solí estan treballant d'una forma que no acostumen a treballar normalment, al estar en una posició d'escurçament provoquen que el treball que han de realitzar (més fort) sigui en una posició de menys "lleugeresa" el que pot provocar des de contractures fins a fatiga muscular crònica. Per tant, en la posició esmentada de peu i de musculatura, hi ha un pont que és el tendó d'Aquiles que es veurà afectat per suportar tota la tensió de la zona, provocant segurament la seva inflamació. 

Hallux Valgus:

Hallux Valgus

Un dels problemes més comuns en dones ja grans que han estat durant molt de temps portant puntes estretes, aquestes sabates provoquen que els dits estiguin en posicions que no són còmodes anatòmicament. 

Quin és el problema? Si aquestes posicions es mantenen durant un dia o dos, el dit tornarà a la seva posició normal amb dolor, però el problema surt el dia que aquestes dones porten aquest tipus de sabata durant molts anys quasi tots els dies, que el dolor comença a desapareixer perquè el que apareix és una deformació del dit gros del peu anant en el mateix sentit que la sabata provocant el que coneixem com a "juanete".

Dits en martell:

Els dits en martell apareixen al portar punta estreta, són dits que queden en forma de grapa perquè no tenen espai per ficar-se rectes, el dit per poder entrar dins la sabata es col·loca d'aquesta forma i com la patologia anterior, si es canvia de sabata sovint o es porta durant poc temps és una patologia reversible però el problema s'esdevé important al moment que la persona només utilitza aquest tipus de sabata. 

Altres patologies:

Com he comentat al principi, els talons alts provocaran que els turmells estiguin en posicions que hauran de suportar moltes tensions inclòs realitzar treballs articulars forts per aguantar l'equilibri i a la llarga pot provocar grans inestabilitats a la zona. Per altre banda, moltes dones (més en professionals) que porten alts talons els ensenyen posicions corporals per tal de suportar millor el desequilibri com treure el mentó o treure glutis, això provocarà que el cos estigui en posicions no còmodes i a la llarga provocarà grans problemes d'esquena tant lumbars o dorsals com cervicals. 

Avui he volgut fer aquest article perquè cada cop hi ha mes noies de "jove edat" que ja porten aquest tipus de calçat i crec que és un problema on moltes noies prefereixen l'acceptació social o personal a no la pròpia salut, personalment, és un tema que crec que s'hauria de tractar a les escoles ja que a la llarga, la majoria d'aquestes lesions es poden convertir en importants i perjudicials. 

Moltes gràcies. 

Intrusisme laboral... No et deixis enganyar

Avui vull dedicar aquesta entrada a anar en contra aquella gent que actua en el nostre nom i que mai es farà responsable dels vostres problemes ja que només l'hi interessa tenir un benefici personal, parlem avui de l'intrusisme laboral i donarem algunes pautes a partir d'un article que va fer la comunitat de col·legiats en fisioteràpia de Madrid.

Què és l'intrusisme laboral? 

És l'exercici d'activitats professionals per persones no autoritzades a fer-ho. 

Segons la legislació espanyola el fet que una persona es faci passar per un professional sense tenir els permisos es considera un delicte penal, tipificat amb presó. 

És el mateix un massatgista que un fisioterapeuta?

NO. El massatgista és un ofici i no una professió regulada ni titulada. És a dir, no és una professió sanitària per el que no poden tractar ni fer ninguna acció terapèutica que pugui confondre a la població. 

I el osteòpata i el quiropràctic? 

Aquí s'ha de diferenciar entre dos tipus de persones. En el cas de l'osteopatia és comú que alguns fisioterapeutes realitzin cursos per formar-se com a osteòpates, aquí no hi ha problema perquè s'actua des de la base del professional sanitari, el mateix cas amb la quiropràctica hi ha fisioterapeutes que tenen formació adicional en aquests camps. On és el problema? Hi ha països que la quiropràctica és considera professió sanitària (com Estats Units) però només té validesa allà per tant a qui no pot exercir. 

A que ens exposem al anar a un pseudo-professional? 

Qualsevol fisioterapeuta de Catalunya té un número de col·legiació, aquest col·legi et cobreix en cas de negligències, un pseudo-professional no. Molts cops aquesta gent té escassa formació en el sector o formacions en altres sectors i que estan adaptades a la fisioteràpia per tant, no coneixen veritablement si els tractaments són indicats o no. 

QUE PODEM FER PER NO SER ENGANYATS? 

Demaneu si creieu necessari el títol de fisioteràpia que qualsevol fisioterapeuta tindrà compulsat per la seva universitat o per el seu ajuntament de residència. 

També podeu exigir la col·legiació, qualsevol fisioterapeuta col·legiat ha de tenir un carnet de col·legiació o en el seu defecte un informe d'alta. 

I per últim, que el centre on aneu estigui autoritzat. 

Espero que aquesta entrada hagi servit, amb això no s'obliga a ningú a venir en mans de fisioterapeutes però creiem necessari que aquesta informació sigui sabuda per la gent de carrer ja que és la que es posarà en mans d'aquesta gent. 

Aquesta entrada també va per donar un punt de suport per la figura del fisioterapeuta que molts cops es veu difosa per l'existència de pseudo-professional, per els seus tractaments que ofereixen i per els seus preus que els fan accessibles a tothom.

Article en castellà i original: https://www.cfisiomad.org/Pages/su_salud.aspx

Moltes gràcies

L'estirament és la barrera entra la vida sedentària i l' activa.

Avui una nova entrada dedicada potser a aquella gent que és més esportista, però s'ha de saber, com el títol indica, que els estiraments són la barrera entre la vida sedentària amb l'activa. 

Què són els estiraments?

Els estiraments són tensions mantingudes del múscul en sentit contrari a la seva contracció, busquem reduir la tensió muscular produïda per l'esport que s'ha realitzat.

Quins beneficis aporten els estiraments?

Els estiraments augmenten la nostre flexibilitat i a la vegada, un augment de flexibilitat tindrem un augment d'amplitud articular (amplitud articular es podria equiparar a augment del recorregut del moviment).

Com s'ha realitzat una pràctica esportiva reduïm la tensió muscular i relaxem el cos després de l'activitat.

Es millora la coordinació dels moviments, la circulació i també la oxigenació del múscul (la oxigenació del múscul provocarà una més ràpida recuperació). 

I sobretot, el benefici que ens aporta un estirament és una sensació muscular agradable.

Com i quan?

S'ha d'estirar després ja que hem de reduir la tensió muscular com s'ha explicat anteriorment.

*Sempre s'ha d'estirar si s'ha realitzat entrenament amb peses, ja que els músculs tenen més contracció si no s'estira es produeix una pèrdua de mobilitat. 

*Recordem que com menys mobilitat més probabilitat de lesió.

S'ha d'estirar almenys una vegada al dia (opinió personal, en temes d'estiraments trobareu diferents fonts, un diran que uns dies a la setmana, d'altres dos al dia i duració dels estiraments també... cadascú ha de fer el que cregui que l'hi anirà bé, mai sense passar-se i mai sense quedar-se curt).

S'ha d'estirar sempre de forma suau i mantinguda. 

NO ESTIRAR:

Provocant rebots.

Mantenint la respiració, sempre ha de ser fluida, ja que si l'estirament no ens permet respirar amb tranquil·litat significa que no estem relaxats per fer l'estirament. 

No provocar dolor, recordar que s'ha de notar una sensació muscular agradable.

No passar-se ja que podem provocar lesió com contractures (aquí ve la segona discrepància amb diversos autors, hi ha llibres que posaran que 7 segons és idoni altres 20 i d'altres variaran en múscul, jo personalment sóc d'anar variaran depèn del múscul). 

Escalfament:

Sempre s'ha dit que abans de fer la pràctica esportiva no s'ha d'estirar ja que al provocar relaxació del múscul implica que a l'hora de fer esport sigui contraproduent ja que podem originar diferents lesions. 

Per tant, busquem exercici per elevar la temperatura corporal del nostre cos ja que així provoquem una activació del múscul. 

El temps perfecte està entre 10 i 20 minuts de escalfament, amb exercicis com per exemple caminar ràpid, realitzar salts, moviments ràpids com pujar genolls o talons... 

En definitiva, personalment recomano l'escalfament abans de la pràctica esportiva i l'estirament després d'aquesta, també sóc de intercalar processos dins de la pràctica com per exemple realitzar un escalfament als 10 minuts realitzar un escalfament i estirament de curt termini i al finalitzar la pràctica esportiva realitzar un estirament. 

Espero com sempre que aquest article sigui profitós per si teníeu algun dubte sobre el tema, recordeu que si necessiteu alguna informació us podeu posar en contacte a l'apartat de contacte. 

Per últim, com és de costum, si l'article us agrada i el voleu mostrar a algun company o conegut, clicant "m'agrada" sortirà al vostre mur, clicant "enviar" podreu enviar-ho com a missatge personal del facebook a qualsevol contacte que tingueu i si cliqueu al títol anireu a la pàgina de l'article i allà a la dreta trobareu "divulgació" que es podrà compartir l'article en qualsevol eina social. 

Imatges extretes de: www.el-gimnas.com

Moltes gràcies, fins aviat! 

Es pot combatre el fred?

Benvolguts, avui la meva entrada està dedicada a tot el que estem passant últimament, aquesta onada de fred siberià que ens congela a tots i s'ha de prendre molt seriosament. És per això que avui vull explicar unes pautes per combatre el fred, faré una clara referència a les persones grans... ja que elles són potser juntament amb els nens petits els que més els hi pot costar afrontar-ho. Faig referència a ells perquè els nens petits acostumen a estar ben abrigats per mares (potser sobre-abrigats i tot...).

Com de costum, primer farem un esment a la base de l'article, el fred. Què és el fred?

El fred es defineix segons la RAE com aquell cos que té una temperatura inferior a la que té normalment. Més tècnicament el fred es considera com una falta de reaccions químiques del cos que produeixen energia (exotèrmiques) ja que aquestes reaccions provoquen calor. 

Així a gran escala que s'ha de fer per combatre el fred? 

Sobretot, s'ha d'activar la circulació, i aquesta s'activa realitzant exercici.

La persona gran acostuma a estar a centres de gent gran, a casa soles o a casa amb gent però que passen el temps sols, això es tradueix en poca activació, per tant, en una zona on hi hagi objectes portadors d'aigua (aixetes, wc...) es crearà un ambient ressec i provocarà que aquesta persona tingui una sensació de fred. 

Per tant, recomano que qualsevol dels que pugui estar llegint això, recomani a tota persona gran o a tot assistent de la persona que provoqui la realització de caminades (no necessàriament en excés, però si freqüents de 5 - 10 minuts per la casa o centre i 3 cops al dia). 

Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte és el contacte directe amb el fred, han de procurar no utilitzar aigua freda en excés sobre zones com les mans o la cara. S'han d'abrigar zones com els peus i mans si s'ha de sortir al carrer...

En quant a l'alimentació, és important consumir fruita, verdura i peix. El fred un cop instaurat dins el nostre cos, provoca un refredament que ens fa anar a pitjor i ens col·loca a una situació idònia per agafar malalties, per tant, serà important portar una bona alimentació base per tal de combatre-ho.

Una cosa que s'ha de tenir especial precaució és amb les estufes, ja que la gent gran comunament té una pèrdua de sensibilitat el que pot provocar cremades d'importància per contacte o apropament a l'estufa.

Quins exercicis podem realitzar en persones grans? 

Els exercicis respiratoris funcionen d'una forma perfecte per combatre més que el fred, les malalties respiratòries ja que si tenim una cura i una funcionalitat bona del nostre sistema respiratori podem arribar a prevenir o no agreujar malalties. 

Els exercicis que explicaré ara no són ni molt menys pautes que es puguin realitzar des d'un dia 0 sinó que cada dia podrem anar augmentant una mica la seva dificultat per tal de anar incrementant la nostre força o potència respiratòria. 

Primer de tot haurem de fer un previ entrenament que podrà ser agafar aire (inspirar) amb el nas de forma lenta i profunda, un cop a dins, aguantar un moment provocant una apnea i treure'l (espirar) amb els llavis tancats deixant un petit espai de forma lenta i profunda també. S'haurà de realitzar uns 3 minuts, 3 cops al dia (molt indicat abans d'anar a dormir i a l'hora d'aixecar-se). 

Exercici de les espelmes

Un altre exercici quan tinguem dominat això, és assentar-nos davant d'una taula. En aquella taula col·locar una espelma a una distància d'uns 20 cm, a partir d'aquí haurem de fer ràfegues de bufades però mai sense apagar l'espelma, cada nit podrem augmentar la distància 10 cm fins arribar al metre de distància. Sempre es recomana col·locar les mans a la panxa per tal de tindre un control propioceptiu del moviment que haurà de fer la nostre bufada, que al espirar hi ha d'haver una contracció de la panxa (com si la tiréssim endins). 

Penso que aquests exercicis serveixen per tal de tindre un control rutinari sobre la nostre respiració. No només s'ha de utilitzar aquestes pautes quan hi hagi fred sinó que s'ha de realitzar de forma habitual. 

Espero que hagi servit d'ajuda en aquests temps de fred i refredats. 

Si teniu algun dubte, podeu posar-vos amb contacte amb mi amb l'apartat corresponent. Recordeu que podeu divulgar l'article clicant "m'agrada" o "enviar" (per fer-ho més personalment). O també a l'apartat de divulgació.

Gràcies!

"flat" què és?

Benvolguts companys, vull parlar sobre el "flat" o que tots coneixem com a "flato" (en castellà), aquella sensació incòmode que tots hem patit durant la realització d'una pràctica esportiva, una sensació que molts cops ens impedeix seguir realitzant l'activitat física.

I doncs, què és el "flat"?

Primer de tot, s'ha de dir que hi ha varis fals mites sobre la creació i l'origen del "flat", el més comú és que aquesta sensació és té perquè hi ha una acumulació de gasos que produeixen el dolor punxant. S'utilitza aquest fals mite per la relació de "flat" amb "flatulència"...

Però la base més "científica" que es troba per explicar què és el "flat" és la següent:
Com tots coneixem el dolor del flat es localitza en varis punts de l'estómac, un punt imaginari que està entre mig del diafragma, pit o abdomen.

Un cop es va saber el "punt" on és podria trobar l'origen es va relacionar amb les pràctiques esportives que provocaven aquesta sensació, aquestes van ser les carreres esportives i d'aquí es va deduir una hipòtesis...

El diafragma està relacionat amb l'estomac amb diversos lligaments per tant, tots els esports que provoquen oscil·lacions de l'estomac tiben el diafragma i apareix aquest dolor.
Si seguim mirant aquesta teoria es poden entendre com perquè esports com ciclisme, escalada... esports que no impliqui moviments oscil·lants de l'estomac es estrany que es produeixi aquesta sensació.

Per altre banda, tenim tots sentits que abans de la realització esportiva no està massa ben considerat beure líquids en excés perquè provocaran "flat", si seguim aquesta teoria anteriorment explicada, veiem que un excés de líquid o menjar provocaran que l'estomac estigui més "caigut" que de costum, aquest tibarà als lligaments amb més força al fer la carrera i produirà aquesta sensació tant molesta.

Una altre teoria que s'escolta, és que al fer esport la regulació sanguina va dirigida amb major constància als músculs implicats en la pràctica esportiva i no tant amb el diafragma, el que causarà dolor i fatiga.

Tot i les mil i una causes que es creu que pot provocar el dolor, es pensa i és del més segur que cada persona tindrà una causa diferent, que uns en tindran varies i d'altres ben poques o es combinaran amb varies causes.

Com podem evitar-ho? 

Seguin la teoria de les oscil·lacions, evitar-les en el sentit de millorar l'amortiguació de les soles de les sabates o de la nostre forma de córrer, al fer baixades provoquem un augment d'oscil·lacions, per tant, baixar-les suaument i no al màxim.
S'ha de deixar temps per tal d'evitar que l'estomac estigui carregat amb menjar o líquid i a la vegada, si s'ha de beure líquid fer-ho a glops petits.

Un cop instaurat el "flat"...

El més IMPORTANT, si causa molt dolor parar l'activitat física.
Col·locar-se en flexió de tronc pressionant la zona que provoca dolor.
Per últim podem fer un estirament, amb bipedestació (de peu) ens agafem un genoll amb les dues mans portant-lo al pit s'ha de realitzar 3 vegades amb cada extremitat i 5 segons de duració.

I sobretot, quan anem a córrer que sigui perquè volem, el córrer ha de servir per relaxar-nos. L'estres pot provocar FLAT! 

Fins la pròxima entrada.

Epicondilitis lateral o colze de tennista

Avui parlarem sobre una lesió típica en esportistes (com el seu nom diu) que està molt relacionada amb jugadors de tennis i altres que puguin fer sobre esforç en moviments de canell en extensió. Però també una lesió que poc a poc es va instaurant en gent no esportista, ja que, el colze acostuma a ser una zona poc reforçada per molta gent, al fer activitats de la vida diària resulta lesionada i causa amb molt dolor.

Primer de tot s'ha d'explicar el nom que dóna origen al colze de tennista, és coneix com a epicondilitis lateral.

Ens preguntem doncs, què és l'epicondil lateral? 

Situació anatòmica

L'epicòndil lateral és una eminència òssia que es troba a la part lateral (externa) de l'articulació del colze on allà s'inserten els músculs extensors del colze.

Trobem varies insercions de músculs; com l'anconi, extensor dels dits, extensor del menovell, múscul supinador, extensor radial curt del carp.

I també trobem el lligament col·lateral radial de l'articulació del colze. 

Parlem doncs de la inflamació d'aquestes insercions musculars, també pot afectar al periosti i lligament anular. Aquesta inflamació l'anomenem EPICONDILITIS.

EPICONDILITIS és a nivell extern (inserció músculs extensors de canell) i EPITROCLEITIS és a nivell intern (inserció músculs flexors de canell), aquesta última es coneix com a colze de golfista.

Causes:

Sobretot, una de les principals causes que té l'epicondilitis és el sobre esforç i quasi sempre afecta al braç dominant, també es coneix aquesta patologia com la de les professions artesanes (pintors, mecànics...).
Per tant, a part del sobre esforç, professions amb actes repetitius, esports de llarga duració amb el mateix moviment, fer servir màquines vibratòries, carregar pesos... provocaran una sobre càrrega de la zona.
Altres causes poden ser luxacions o fractures del colze.

Signes i símptomes que el pacient pot notar:

Dolor a la zona, que a vegades s'irradia al braç o al canell, la zona estarà inflamada.
Un signe molt distintiu és la passada de fulla, si s'agafa una pàgina d'un llibre i es prova de passar una pàgina al realitzar flexió de colze + supinació del braç apareix un dolor.

Una prova que es pot realitzar és la prova del colze de tennis:
Col·loqueu el braç en flexió de colze, enganxat al vostre cos i col·loqueu el canell amb el puny tancat i el polze mirant cap a dins i es tracta de fer el moviment de "donar gas a una motocicleta".
En canvi, si es col·loca el puny al revés i provoca dolor, parlarem de colze de golfista o epitrocleitis.

Tractament:

Estirament

El primer que haurem de fer és disminuir la inflamació, això es podrà fer col·locant gel a la zona (un del que va millor, és amb un glaçó de gel, fer un lleuger massatge damunt la zona).
També es podrà realitzar un bon estirament de la zona (dibuix adjunt)

Bé espero que aquest document ajudi a aquells qui tenen dubtes sobre la seva lesió.
Com sempre, ja sabeu si necessiteu alguna ajuda o resolució de dubtes podeu posar-vos en contacte amb mi a l'apartat de contacte.
I repetir, si voleu penjar l'article al vostre mur només heu de clicar a m'agrada, enviar (opció nova: podreu enviar un missatge privat amb l'article) o clicant al títol, a la pàgina on anireu a parar, a la dreta trobareu divulgació on podreu també ensenyar l'article als vostres contactes.

Fins la pròxima

KinesioTaping

Benvolguts de nou, avui vull fer una petita explicació sobre què és l'embenat neuromuscular i exteroreceptiu o també conegut com a kinesiotaping. 

Història:

Per parlar sobre la història parlem de Kenzo Kase i el doctor Murai (1973) plantegen que els músculs estan en una comunicació constant amb tots els òrgans i sistemes del cos, gràcies als moviments d'aquests, els òrgans i sistemes poden realitzar les seves tasques diàries, per tant, si els músculs no funcionen bé donen lloc a problemes de salut. Al 1979 Kenso Kase després de molts estudis i proves fa néixer el mètode Kinesio Taping  i poc després comença a treballar amb el que ara coneixem com les venes utilitzades per fer els embenats.

És per un futbolista professional (ex-jugador del Borussia de Dortmund) anomenat Alfred Nijhuis introdueix aquesta tècnica dins Europa i és Jaume Rocha qui ho introdueix a Espanya. 

Sobre el KinesioTaping:

Aquesta tècnica té unes propietats on ajudarem al moviment fisiològic, permeten així que hi hagi un moviment lliure. Disminuirem el dolor i sobretot, el dolor i per últim estimularem la propiocepció. 

Quins efectes trobarem?

El més important serà el analgèsic (és a dir, la disminució de dolor), tindrà efecte circulatori i limfàtic, ajudarem al to muscular (depenent de l'aplicació anirem a favor de l'estimulació o la relaxació) i sobretot ajudarem a la funcionalitat articular.

Dins el múscul podrem trobar varis efectes també: millorarem la contracció muscular en casos de fatiga, reduïm la fatiga muscular, reduïm la extensió i contracció del múscul en casos extrems, i els més importants (personalment) ampliem el paràmetre de moviment i reduïm el dolor.

I parlant sobre l'articulació trobem: aconseguirem ajustar desviaments ocasionats per músculs en contracció, normalitzarem el to muscular adjacent a articulacions i millorarem el dolor i moviment.

Quines tècniques estan indicades:

Trobem tècniques musculars, limfàtiques, lligamentoses, de correcció articular, per augmentar espais, correcció fascial o de cicatrius. 

Contraindicacions (és un apartat important, no tant per persones que podeu estar veient el blog de forma per agafar informació sinó per persones que podrien aplicar aquesta tècnica):

Trombosis, ferides, fractures greus, edemes generals, carcinomes, embaràs (depèn del cas), alteracions de la pell i diabetis (podrien arribar a modificar la absorció de insulina). 

També dir que la vena del kinesiotaping està composada per matèries de zinc per tant, gent que pugui ser al·lèrgica a metalls podria tindre alteracions a la pell.

Rotllos KinesioTaping

KinesioTaping Quàdriceps

KinesioTaping Bíceps

Bé, amb això us he volgut ensenyar o mostrar una mica què és la tècnica del KinesioTaping, hi ha moltes coses a dir sobre aquesta tècnica, moltes històries darrera els colors però he volgut ensenyar-vos més o menys el que s'entén com a KinesioTaping i el que s'entén en quant a indicacions, contraindicacions i accions de les pròpies venes a cadascú de nosaltres.

Pròximament hi haurà una nova variant a les ofertes on aquesta tècnica estarà inclosa als tractaments o també es podrà demanar per separat (sempre hi quant sigui el tractament apropiat per la lesió). 

Gràcies un cop més per llegir aquest article, com sempre si teniu algun dubte sobre la tècnica o materials o alguna altre cosa podeu posar-vos en contacte amb mi a través de la pestanya de contacte o directament a: aleix.gvila@gmail.com. O podeu marcar la opció "m'agrada" per posar-vos en contacte via facebook. Si cliqueu a sota o a la dreta de l'entrada on hi ha difusió podreu penjar aquest article al vostre mur.

Tens, nova incorporació

Abans d’explicar que és el TENS he d’explicar o mínimament fer una introducció al que és l’electroteràpia i les reaccions o efectes que pot provocar al nostre cos.
L'electroteràpia consisteix en aplicar energia electromagnètica al nostre organisme.

Objectiu: Produir reaccions biològiques i fisiològiques (aquestes reaccions s'aprofitaran per a millorar els diferents teixits quan es troben sotmesos a malaltia o alteració). 

Dins de l’electroteràpia hi ha un efecte molt important i que és el gran secret d’aquesta tècnica, l’efecte analgèsic que provoca. Però perquè?

El nostre Sistema Nerviós Central transmet informació d’un lloc a un altre de l’organisme, aquest la modifica per tal que la ment la pugui interpretar.

Aquesta captació d’informació comença als receptors que tenen la funció d’agafar les senyals (mecàniques, tèrmiques, químiques o doloroses) en una senyal elèctrica que es transmet des dels nervis fins al cervell.

Incidint més en el tema, la transmissió dolorosa no es manté regular en una fase sinó que va patint modulacions a diferents nivells.

Abans de parlar sobre els nivells de modulació del dolor, s’ha de parlar de les vies de transmissió del dolor:   

• Aβ (transmissió: tacte i vibració).
• Aö (transmissió: dolor viu).
•  C (transmissió: dolor sord). 

Els nivells que trobem són:

• Modulació perifèrica: a l’epidermis trobem terminacions nervioses lliures que actuen com a receptors del dolor (s’activen davant de substàncies com la serotonina o substància P que són alliberades per el teixit quan hi ha lesió, pressió directa sobre edema (blau) o compressió).
• Modulació medul·lar: aquí es fa cas a la teoria del gate control system (l’estimulació de fibres Aβ, inhibim les cèl·lules T (causants de connexió entre Aβ i Aö i C) per tant, si mantenim la informació de tacte i vibració inhibim l’estímul dolorós).
• Modulació suprarenal: fibres Aö (nivell del tàlem) activen mecanismes inhibidors descendents de tipus endorfínic sobre les fibres C (produïm: contra-irritació o hiperestimulació).
• Modulació cortical: estímuls dolorosos intensos inhibeixen la percepció dolorosa (hi ha un efecte de contra-irritació però en zones tipogràficament diferents).

Què és el TENS?

TENS (estimulació elèctrica nerviosa transcutània)

És una analgèsia induïa per la neuroestimulació transcutània, serveix per alleugerir o bloquejar el dolor (crònic i agut). Tot això és generat per un generador elèctric que emet polsos de baixa freqüència i baixa intensitat a la superfície sobre la que actua i que són transmesos per elèctrodes (el que col·loquem sobre la pell).

El pacient notarà com un formigueig o contraccions fibril·lars.

El que es busca en més o menys mesura en aquesta tècnica es buscar una estimulació de les fibres Aβ per tal de bloquejar la sensació de dolor.

Aquesta tècnica està indicada en patologies com: lumbàlgies, cervicàlgies, cicatrius, neuropaties traumàtiques o lligamentoses, tendinitis, analgèsia prèvia a mobilitzacions... 

_______

Bé, segurament tindreu encara preguntes però he intentat fer el possible per tal de fer-vos una introducció al que és aquesta tècnica que a partir d'ara us podré aplicar i així millorar els tractaments.

Si teniu algun dubte, us podeu posar en contacte amb mi a l'apartat de contacte i sinó, al costat clica: m'agrada al quadrat del facebook i allà em trobaràs.

Fins aviat! 

P.D. Recordeu que al costat on posa divulgació fareu que al vostre mur surti publica't l'article, gràcies de debò als que ho feu.